TRES GENERACIONS A CA LA RITA

Àvia, mare i net.
La Mireia, l'Àngela i en Max són tres generacions que han escollit Ca la Rita.
Per a nosaltres és un orgull tenir el primer net d'una ex-alumne, és per això que els hi hem volgut fer una petita entrevista i compartir-la amb tots i totes vosaltres.
Per arrencar primer ens situarem en el temps, la Mireia va estar a Ca la Rita l'any 1967, l'any d'obertura de l'escola. L'Àngela, l'any 1988 i en Max que és alumne actualment.

- Quin és el  record que teniu de l'escola com a alumnes?

M- Jo recordo la rampa empinada i la torre, ho veia tan gran! Recordo també que ens ho passàvem molt bé, que retallàvem, pintàvem i passàvem moltes estones al pati.

A- Jo no tinc masses records de situacions en concret, però si que recordo estar a gust. De fet moltes de les meves amistats de l'escola i actuals van néixer aquí, a Ca la Rita.

- I des de l'altre perspectiva, com a mare?



M- Recordo que quan vaig tenir en Pol, el germà de l'Àngela, jo era molt jove i encara estava estudiant. Cada tarda venia de Sant Pol molt justa de temps i la Rita sempre cuidava d'ell fins que jo arribés. Quan arribava tot i que només quedava ell, sempre estava con
tent i jugant.

- Què us va fer decidir continuar amb Ca la Rita?

M- Doncs bàsicament els bons records. Els meus fills hi van estar molt a gust. La Rita ens feia fins i tot de psicòloga.
Estàvem en bones mans i els 50 anys de l'escola ho avalen.

A- Jo de fet vaig visitar cap altra escola, només la municipal. Ho tenia bastant clar, tot i la diferència de preu vam valorar que aquí estaria bé.

                                            
- Com viviu el fet de repetir escola cada generació, i que el vostre fill o net vagi a la mateixa llar que vosaltres?

M- Et dó
na satisfacció, a mi em sembla que fos ahir. Te n'adones de com passa el temps. Quan vinc a portar el Max i veig la rampa i la torre és com si les sensacions tornessin. Ho veus diferent però a la vegada desperta sentiments i records.

A- Et dóna tranquil·litat, nosaltres vam estar bé i això et dóna seguretat.


- Com veieu l'escola després de tants anys?

M- Doncs com tot ha anat canviant i evolucionant, per exemple el pati que recordo antigament els  jocs infantils no eren a tot arreu i això era un luxe. Ara però les coses estan més mirades i estudiades, abans potser era tot més d'anar per casa o més salvatge.

A- Si, ara es fa tot més acurat a ells i a la seva mida. La metodologia mateix, ha estat el canvi més significatiu.

M- Estem molt contentes i mira, qui sap si arribarà la quarta generació...




Volem agrair a tota la família per dipositar la vostra confiança en nosaltres, i esperem que com la vostra n'hi hagi moltes més.